Hi ha itineraris que són una declaració d’intencions, una manera d’entendre l’escalada. Sens dubte, l’Aresta Arcarons pertany a aquesta categoria de via, on toca escalar sense embuts, sublimant l’escalada més montserratina per sortir airosos d’aquest magnífic tobogan que és l’aresta sud Del Plec Superior.
Rocam excel·lent, bona dosi d’exposició i un dels entorns més feréstecs del Serrat, són les cartes de presentació d’aquesta super-clàssica del migdia montserratí. Imprescindible.
- Via: Aresta Arcarons
- Zona: Montserrat – Ecos
- Dificultat: 6a (MD)
- Dificultat obligada: V+
- Llargària: 190 metres
- Exposició: Alt
- Compromís: Alt
- Equipament: Pràcticament equipada amb parabolts. Reunions rapelables menys les dos darreres. Trams exposats
- Material: 10 cintes exprés, aliens groc, verd i blau, joc de Camalots fins al #2 i tricams blanc i negre
- Orientació: Sud
- Valoració: *****
Aproximació:
Deixem el vehicle a l’inici del camí dels Francesos (passat el restaurant de la Vinya Nova). Enfilem l’esmentat camí fins arribar al Coll del Mosset, des d’on tenim una exel·lent panoràmica dels Plecs i el Montgrós. Prenem un corriol que baixa a la canal del Migdia. La seguim direcció nord fins arribar a la canal que baixa dels Plecs (la primera després de la Cajoleta). La remuntem fins al mateix peu de via.
La via:
Ens trobem davant una de les línies més belles de Montserrat, per l’entorn, el traçat i la manera com fou oberta, minimitzant l’us d’expansions. Així doncs a totes les tirades trobarem seccions de IV+/V exposades, tot i que a totes hi podrem anar col·locant algun flotant que altre. La roca és de primera i el tipus d’escalada el més genuí de Montserrat, on una bona col·locació de peus i saber llegir la roca seran factors fonamentals.
-
- Primer llarg
-
- Els verdaders amos de la roca
-
- Segona tirada
-
- Clau del segon llarg, a caldo!!
-
- A la llastra del segon llarg i podrem emplaçar un alien
-
- Tercer llarg
-
- Tricams
-
- Quart llarg
-
- Penúltima tirada, la via ja és al sac!
-
- Darrer llarg un cop superat el tram d’Ae
-
- Des del cim anem a buscar el coll entre el Plec Superior i el Plec Estret
-
- Des del cim el premi
-
- Ressenya de la via
-
- Recorregut de la via
El primer llarg no té gaire història i es troba ben assegurat. Al segon llarg reserveu-vos un camalot #1 i #2 per posar-los entre la darrera expansió i el clau. Un cop encintada l’expansió del tercer llarg marxeu a la dreta per després fer una bona diagonal a l’esquerra. A la quarta tirada des de la darrera expansió marxeu en tendència a la dreta per després tornar a l’esquerra. A partir d’aquest punt l’escalada és un passeig fins al cim.
Descens:
Fem un ràpel pel vessant oest que ens deixa al coll entre el Plec Superior i el Plec Estret. Remuntem el vessant est d’aquest i continuem la travessa dels Plecs amb algun pas aïllat de IV fins arribar a una alzina amb bagues des d’on rapelem. Continuem cap al sud primer i cap a l’est després (fites) fins atènyer la canal dels Plecs i passar pel peu de via.
El que més m’ha agradat:
- Elegant recorregut del primer al darrer metre, essència de l’escalada montserratina.
- Roca de primera.
- Entorn únic, amb la recompensa de gaudir des del cim d’un dels miradors més exclusius del Serrat.